PENÈLOPE, en una botiga pop

Oh, noia pacient amb Síndrome d'Amélie Poulain,
amb complexe que l'amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que aquest cop et surti artista
no has fet bé estudiant forja a la Massana.

Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d'administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
Totes sou modernes, hi ha molta competència.

Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l'Ajuntament.
Si no t'espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l'apartament.

Comença a texir, sigues realista: perquè no fas tu, d'artista?

ANTÍGONA, sortint de l'nstitut

Oh, rebel de 3r d'ESO que t'allises el serrell amb tanta cura.
El públic espanyol no està preparat per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, perquè no claudiques?
Et portarà problemes, vestir amb tanta desmesura.

Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia
però el nen es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu llegint a La Farga, escèptica al teu context.

Al messenger només tens tres agregats de l'institut
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins, japonesos, selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.

Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.

CARRER PRINCESA

El meu carrer no és un bulevard.
No és un centre comercial, no tanquen tard.
Els dependents treballen sense entusiasme:
l'ambició no els treu del seu marasme.

El meu carrer està en hores baixes,
molt sovint està infestat de caixes.
Cartrons que van amunt i avall
sobre carretons encintats de metall.

El meu carrer està ple de botigues rares.
Regentades, algunes, per xineses mares.
Quan hi entres a preguntar et fan fora.
“No tener” et diuen dues nenes alhora.

El meu carrer té aparadors molt kitsch,
no sé com una gàbia rosa pot moure desig.
Perquè vendran tants objectes fútils?
No veuen com en aquest món són del tot inútils?

El meu carrer té locals sospitosos,
segur que n'hi ha molts que són de mafiosos.
Entre guitarres de chikilicuatre i finestrals gòtics
deuen amagar-se la meitat dels narcòtics.

El meu carrer està dividit, en una part
els negocis nets: estafar és un art.
A l'altra part hi ha la frontera:
la dels nois que corren per robar-te la cartera.

El meu carrer em desvetlla a les nits
guiris ebris cantant a crits.
Un paradís a l'abast de la mà
emborratxar-te bé després de sopar.

El meu carrer és internacional
hi viu gent d'arreu, n'hi ha un del Nepal.

Però no som una comunitat
Em sabria greu decebre la Generalitat.

AMOR KITSCH

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de cotorres sobre un pot.
Posa’t bé l'elàstic del salakot
que marxem de safari.

Llogarem un bungalow?
Hi posarem un sant sudari?
Farem l’amor amb Txèkhov
i el pare Apeles a l’armari?

Comprarem un entrecot?
li farem la tombarella?
Serem artistes de circ
d'acrobàcies a la graella?

Quan marxem a Benidorm
faràs veure que emigres?
Suplicaré que tornis, entre plors,
sobre la tovallola dels tigres?

Vindràs amb mi, paquistanès?
Sexy sigh amb turbant i pulsera.
Em cantaràs “cerveza, bier”
mentre em despulles a la banyera?

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de caps gelats amb salakot.
Marcaràs un cor rosa al calendari
fins la fi del nostre complot.

6 amb 37 més IVA

Matí a la pluja de març.
Desplaçaments asfaltats amb guarnició d'hores treballades.
Vagons farcits.
Pastís de tíquets i cançons d'amor al rom.
Anhels al forn. I de postres,
conversa glacé, programa de tele o sèrie.

Menjar de menú
no és car.