Construcció de la Nit

2012-02-05T12:57:00.001+01:00

Unaconstrucció fa una ferida.

Allàon hi ha runes s'hi veu cicatriu.

D'igualmanera que no es pot deixar

Desaber, la nit roman en nosaltres.

Denosaltres depèn la saviesa.

2012-01-12T09:48:00.000+01:00

Començaa l'armari, així comença
Lanit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa.Poseu-vos estels als peus,
Despengeula brusa dels bons guions
Iparleu, parleu sota els pantalons
Queus caminaran quan esteu desfeta.
Opotser ballareu? Llavors les mitges,
Oel jersei de ser Joan Crawford, faldilles
Del'instant, circulars com les cançons,
Uspodeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vosquin nom i, oferint-vos
Comles núvies, mireu vers la fosca
Delpati de butaques. És la nit
Silencidisfressat d'expectatives.

Veles, arjaus

2011-04-27T11:50:00.003+01:00

Veles, arjaus, trens, camins de sorra
i també rems i vagonetes.
Roses, núvols, truites
i també miols i també plomes.
Tenim els símbols i la sintaxi.
De vegades, sabem triar i ens entenem.

Lliure com qui escull els mots
i ja no vol ser més lliure.

El que més em costà

2011-03-02T23:27:00.002+01:00

El que més em costà
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.

Després del pànic

2011-02-22T19:33:00.003+01:00

Després del pànic,
un cop sostinguda la fera
que amb escumós vertígen
pessigolleja i venç.
La fera
de la llibertat és una tria?

CIUDAD JUÁREZ

2010-10-14T17:38:00.011+01:00

Algú posa un rèquiem al cassette.

No té so la mort.

Muts, els cadàvers

i els atestats de la policia.

Els criminals,

la família abatuda,

tots en silenci.

OPERACIÓ BIKINI

2010-07-22T09:41:00.001+01:00

Exhibim el cor i després
riem, amb les catàstrofes.
Bateguem amb un cor musculat,
un cor que entrenem a cops de crisi,
gimnàstica sueca de desil·lusions.
Un cor ple de bíceps
de tan fer-lo fort en entregar-lo.

Teràpia cardíaca, rialles
que recusen el forat on degoteja
la fletxa arrencada,
ara riem de les catàstrofes.

ÀRTEMIS

2010-07-06T07:58:00.000+01:00

Nocturna com els troncs
que s'apilen al sòtan,
la caçadora quieta.
Els ulls del gat, respirant al ritme
de la presa, sincronia
del gest precís, l'oportunitat
és aquesta.

Com n'és de multiplicat, el present,
encès en aquesta fracció.
Aquí.
Jo sola.
Ara.

Jihad

2010-07-04T22:39:00.000+01:00

I

Fés l'amor i fés la guerra
que la bellesa
tempta hordes afamades.
T'esperen setges d'hams subtils
conqueridors del teu temps,
terratinents de la teva vida.
Empunya el ganivet, anyell,
que el sacrifici desitja caníbal.
Pell del llop, urpes per queixalar
que han jurat
no tornar a passar gana.

II

Fés la guerra i fés l'amor,
que el voler és vianda sagrada.
Cada mos, un pas que ens acosta
com el dolç sotrac d'una emoció verge,
El tacte de l'ànima que oferim
com la mà que acarona el cap de la pantera.
No t'enganyin vencedores
sense carns vulnerables
que l'anorèxia del gosar
és enemiga del bon sexe.

La Revenja d'en Xuriguera

2010-06-21T17:24:00.000+01:00

Jo rimo

tu rictus

ell Riba,

Carles Riba.

Nosaltres ridiculitzem

vosaltres rebeu

ells riuen.

Cavaller sense cavall

2010-06-18T20:51:00.001+01:00

El cavaller, sense cavall,
no té recer ni amagatall;
sense galop, sabata a terra
ben lluny del plaer de la guerra.
Va sempre a peu i mig trontolla
la veu trencada s'empatolla
per les tavernes i els carrers,
crida ronc demanant diners.
Desposseït i mig malalt
com un pelegrí del Raval
a Sant Ramon i per Sant Pau
somnia antics goigs de palau.

“Sembla ahir que el cor cavalcava
amb delits d'heroi que em clavava
una espina de rosa al braç.
Nafres em resten, desenllaç
mortal m'espera emmig de fems
pel cavall perdut en el temps.”

Parlant tot sol a tots proclama
els amors a la seva dama,
la cerca amb xàndal, desdentat
esperant trobar-la al mercat.
“Amor cortès, metafemella,
que em duus a lloc segur, estrella
que m'encoratja a la creuada
vers sarraïns de la contrada;
que aquest indret és ja tot d'ells
per saber comerciar amb camells.

No m'abandonis, sóc fidel
malgrat la meva mala fel.
Tatuada la teva imatge
et segeuixo com servil patge.
Deambulant amb set pregona
fins que t'obtingui, metadona.”

PENÈLOPE, en una botiga pop

2010-04-28T09:22:00.000+01:00

Oh, noia pacient amb Síndrome d'Amélie Poulain,
amb complexe que l'amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que aquest cop et surti artista
no has fet bé estudiant forja a la Massana.

Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d'administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
Totes sou modernes, hi ha molta competència.

Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l'Ajuntament.
Si no t'espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l'apartament.

Comença a texir, sigues realista: perquè no fas tu, d'artista?

ANTÍGONA, sortint de l'nstitut

2010-04-28T09:20:00.000+01:00

Oh, rebel de 3r d'ESO que t'allises el serrell amb tanta cura.
El públic espanyol no està preparat per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, perquè no claudiques?
Et portarà problemes, vestir amb tanta desmesura.

Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia
però el nen es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu llegint a La Farga, escèptica al teu context.

Al messenger només tens tres agregats de l'institut
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins, japonesos, selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.

Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.

CARRER PRINCESA

2010-04-28T09:16:00.000+01:00

El meu carrer no és un bulevard.
No és un centre comercial, no tanquen tard.
Els dependents treballen sense entusiasme:
l'ambició no els treu del seu marasme.

El meu carrer està en hores baixes,
molt sovint està infestat de caixes.
Cartrons que van amunt i avall
sobre carretons encintats de metall.

El meu carrer està ple de botigues rares.
Regentades, algunes, per xineses mares.
Quan hi entres a preguntar et fan fora.
“No tener” et diuen dues nenes alhora.

El meu carrer té aparadors molt kitsch,
no sé com una gàbia rosa pot moure desig.
Perquè vendran tants objectes fútils?
No veuen com en aquest món són del tot inútils?

El meu carrer té locals sospitosos,
segur que n'hi ha molts que són de mafiosos.
Entre guitarres de chikilicuatre i finestrals gòtics
deuen amagar-se la meitat dels narcòtics.

El meu carrer està dividit, en una part
els negocis nets: estafar és un art.
A l'altra part hi ha la frontera:
la dels nois que corren per robar-te la cartera.

El meu carrer em desvetlla a les nits
guiris ebris cantant a crits.
Un paradís a l'abast de la mà
emborratxar-te bé després de sopar.

El meu carrer és internacional
hi viu gent d'arreu, n'hi ha un del Nepal.

Però no som una comunitat
Em sabria greu decebre la Generalitat.

AMOR KITSCH

2010-04-27T12:53:00.000+01:00

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de cotorres sobre un pot.
Posa’t bé l'elàstic del salakot
que marxem de safari.

Llogarem un bungalow?
Hi posarem un sant sudari?
Farem l’amor amb Txèkhov
i el pare Apeles a l’armari?

Comprarem un entrecot?
li farem la tombarella?
Serem artistes de circ
d'acrobàcies a la graella?

Quan marxem a Benidorm
faràs veure que emigres?
Suplicaré que tornis, entre plors,
sobre la tovallola dels tigres?

Vindràs amb mi, paquistanès?
Sexy sigh amb turbant i pulsera.
Em cantaràs “cerveza, bier”
mentre em despulles a la banyera?

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de caps gelats amb salakot.
Marcaràs un cor rosa al calendari
fins la fi del nostre complot.

6 amb 37 més IVA

2010-04-27T12:52:00.000+01:00

Matí a la pluja de març.
Desplaçaments asfaltats amb guarnició d'hores treballades.
Vagons farcits.
Pastís de tíquets i cançons d'amor al rom.
Anhels al forn. I de postres,
conversa glacé, programa de tele o sèrie.

Menjar de menú
no és car.

BALANÇ PRINCIPESC

2010-04-27T12:51:00.001+01:00

Quan es lleva a les sis
no és gaire princesa
tot i que la sabata
calci just el seu peu.

De petita, va ser
catorze vegades Ventafocs
vuit vegades la Blancaneus.
Onze vegades, fou la princesa Leia.

Ara que el món és drac,
ens podria sorprendre
que no vingui cap príncep,
que en nom de les galetes,
la desperti a petons.
Si més no un assistent,
o un xofer a la porta.

Si els gripaus no fan cua,
millor.
No aviseu cap Sant Jordi.