OPERACIÓ BIKINI

Exhibim el cor i després
riem, amb les catàstrofes.
Bateguem amb un cor musculat,
un cor que entrenem a cops de crisi,
gimnàstica sueca de desil·lusions.
Un cor ple de bíceps
de tan fer-lo fort en entregar-lo.

Teràpia cardíaca, rialles
que recusen el forat on degoteja
la fletxa arrencada,
ara riem de les catàstrofes.

ÀRTEMIS

Nocturna com els troncs
que s'apilen al sòtan,
la caçadora quieta.
Els ulls del gat, respirant al ritme
de la presa, sincronia
del gest precís, l'oportunitat
és aquesta.

Com n'és de multiplicat, el present,
encès en aquesta fracció.
Aquí.
Jo sola.
Ara.

Jihad

I

Fés l'amor i fés la guerra
que la bellesa
tempta hordes afamades.
T'esperen setges d'hams subtils
conqueridors del teu temps,
terratinents de la teva vida.
Empunya el ganivet, anyell,
que el sacrifici desitja caníbal.
Pell del llop, urpes per queixalar
que han jurat
no tornar a passar gana.

II

Fés la guerra i fés l'amor,
que el voler és vianda sagrada.
Cada mos, un pas que ens acosta
com el dolç sotrac d'una emoció verge,
El tacte de l'ànima que oferim
com la mà que acarona el cap de la pantera.
No t'enganyin vencedores
sense carns vulnerables
que l'anorèxia del gosar
és enemiga del bon sexe.

La Revenja d'en Xuriguera

Jo rimo

tu rictus

ell Riba,

Carles Riba.

Nosaltres ridiculitzem

vosaltres rebeu

ells riuen.

Cavaller sense cavall

El cavaller, sense cavall,
no té recer ni amagatall;
sense galop, sabata a terra
ben lluny del plaer de la guerra.
Va sempre a peu i mig trontolla
la veu trencada s'empatolla
per les tavernes i els carrers,
crida ronc demanant diners.
Desposseït i mig malalt
com un pelegrí del Raval
a Sant Ramon i per Sant Pau
somnia antics goigs de palau.

“Sembla ahir que el cor cavalcava
amb delits d'heroi que em clavava
una espina de rosa al braç.
Nafres em resten, desenllaç
mortal m'espera emmig de fems
pel cavall perdut en el temps.”

Parlant tot sol a tots proclama
els amors a la seva dama,
la cerca amb xàndal, desdentat
esperant trobar-la al mercat.
“Amor cortès, metafemella,
que em duus a lloc segur, estrella
que m'encoratja a la creuada
vers sarraïns de la contrada;
que aquest indret és ja tot d'ells
per saber comerciar amb camells.

No m'abandonis, sóc fidel
malgrat la meva mala fel.
Tatuada la teva imatge
et segeuixo com servil patge.
Deambulant amb set pregona
fins que t'obtingui, metadona.”

ELS DÉUS DE L’OLIMP TENEN CASA A CADAQUÉS

(jo he navegat a la Grècia catalana)
Josep Palau i Fabre


Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués.
Admireu els seus palaus blancs
construïts sobre antigues vinyes.
Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués,
allà disfruten estius immortals,
vacances divines.

Trobareu a Zeus entre joves rosses, a L’Hostal.
Atenea argumenta en un graó de la Felipa.
Posidó té piscina Toy a la terrassa.
Apol·lo canta fins que la veu se li estripa.
Hera es compra vestits i polseres de plata.
Tots volen anar a les festes d’Afrodita.

Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués.
Estius d'anonimat, estius sense merders.
A Cadaqués qui no és tità o heroi, no és;

de la bellesa se n'ha fet burgesia.
A Cadaqués només es parla de Cadaqués.
Melic del món, dels elegits, ambrosia.

IN CONSPECTU DEI

(jo he navegat per la Grècia catalana)

Josep Palau i Fabre

Los dioses del Olimpo veranean en Cadaqués.

Admirad sus níveos palacios sobre antiguas viñas.

Los dioses del Olimpo veranean en Cadaqués,

Inmortales disfrutando sus vacaciones

divinas.

Llevad jóvenes trenzas de oro para Zeus, a L’Hostal.

-vereis que Dionisos cuando sale se extralimita-

Comprad con Hera algún ropaje, o pulsera de plata.

También sereis invitados a las fiestas de Afrodita.

Los dioses del Olimpo veranean en Cadaqués.

Estíos de anonimato, estíos libres de estrés.

En Cadaqués se es héroe o titán, o no se es;

de la belleza que antaño llamáramos burguesía,

Cadaqués habló, y ya siempre se habló de Cadaqués.

Ombligo del mundo, de los elegidos, ambrosía.

PENÈLOPE, en una botiga pop

Oh, noia pacient amb Síndrome d'Amélie Poulain,
amb complexe que l'amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que aquest cop et surti artista
no has fet bé estudiant forja a la Massana.

Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d'administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
Totes sou modernes, hi ha molta competència.

Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l'Ajuntament.
Si no t'espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l'apartament.

Comença a texir, sigues realista: perquè no fas tu, d'artista?

ANTÍGONA, sortint de l'nstitut

Oh, rebel de 3r d'ESO que t'allises el serrell amb tanta cura.
El públic espanyol no està preparat per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, perquè no claudiques?
Et portarà problemes, vestir amb tanta desmesura.

Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia
però el nen es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu llegint a La Farga, escèptica al teu context.

Al messenger només tens tres agregats de l'institut
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins, japonesos, selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.

Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.

CARRER PRINCESA

El meu carrer no és un bulevard.
No és un centre comercial, no tanquen tard.
Els dependents treballen sense entusiasme:
l'ambició no els treu del seu marasme.

El meu carrer està en hores baixes,
molt sovint està infestat de caixes.
Cartrons que van amunt i avall
sobre carretons encintats de metall.

El meu carrer està ple de botigues rares.
Regentades, algunes, per xineses mares.
Quan hi entres a preguntar et fan fora.
“No tener” et diuen dues nenes alhora.

El meu carrer té aparadors molt kitsch,
no sé com una gàbia rosa pot moure desig.
Perquè vendran tants objectes fútils?
No veuen com en aquest món són del tot inútils?

El meu carrer té locals sospitosos,
segur que n'hi ha molts que són de mafiosos.
Entre guitarres de chikilicuatre i finestrals gòtics
deuen amagar-se la meitat dels narcòtics.

El meu carrer està dividit, en una part
els negocis nets: estafar és un art.
A l'altra part hi ha la frontera:
la dels nois que corren per robar-te la cartera.

El meu carrer em desvetlla a les nits
guiris ebris cantant a crits.
Un paradís a l'abast de la mà
emborratxar-te bé després de sopar.

El meu carrer és internacional
hi viu gent d'arreu, n'hi ha un del Nepal.

Però no som una comunitat
Em sabria greu decebre la Generalitat.

AMOR KITSCH

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de cotorres sobre un pot.
Posa’t bé l'elàstic del salakot
que marxem de safari.

Llogarem un bungalow?
Hi posarem un sant sudari?
Farem l’amor amb Txèkhov
i el pare Apeles a l’armari?

Comprarem un entrecot?
li farem la tombarella?
Serem artistes de circ
d'acrobàcies a la graella?

Quan marxem a Benidorm
faràs veure que emigres?
Suplicaré que tornis, entre plors,
sobre la tovallola dels tigres?

Vindràs amb mi, paquistanès?
Sexy sigh amb turbant i pulsera.
Em cantaràs “cerveza, bier”
mentre em despulles a la banyera?

Una banyera amb flors de plàstic
I un parell de caps gelats amb salakot.
Marcaràs un cor rosa al calendari
fins la fi del nostre complot.

6 amb 37 més IVA

Matí a la pluja de març.
Desplaçaments asfaltats amb guarnició d'hores treballades.
Vagons farcits.
Pastís de tíquets i cançons d'amor al rom.
Anhels al forn. I de postres,
conversa glacé, programa de tele o sèrie.

Menjar de menú
no és car.