dimecres, 2 de març del 2011

El que més em costà

El que més em costà
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.


2 comentaris:

grifoll - comunicat important ha dit...

vull comentar, però és que
m' agrada tant que no sé què dir...

Gràcies!!!

3 de març del 2011, a les 22:08
Anna Pantinat ha dit...

moltes, a tu!!

5 de març del 2011, a les 17:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)