Primer esdevé el diluvi, després una
corona
reventa la quietud: la llavor que
germina,
l’aire que és huracà en els crits de la
deessa,
l’eclosió dels ous, surten els individus
creixen les fulles tendres; surt un sol
individu
s’obre només un ou. Que el naixement és
un
o múltimple no importa. Tot el que
succeeix
no importa, l’important és el que es
repeteix.
Del passat només val allò que es repeteix.
La certesa inductiva. Sumèria és aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada