Els poemes d’aquesta primera sèrie tenen en comú alguns,
diguem-ne “escenaris temàtics”, que són la llum, la mirada, la vida i el temps. I un megaescebari que seria la natura. També hi ha una recurrència en les
metàfores, com veurem més endavant. Dic “escenaris” perquè són contextos que es
repeteixen en els poemes d’una manera o altra emmarcant algun altre focus més
concret. Per exemple, al tercer poema, hi ha una fruita macada, identificada
amb el desig, que ha caigut de l’arbre i regalima el ferment dels somnis oblidats. No vol madurar,
sobreviu, però conté la llavor que esclatarà. I d’aquí, el poeta fa un salt cap
a la mirada, cap a la interpretació que en fem d’aquesta fruita (és a dir, el
desig). Diu que els ulls són pomes i la mirada, cuc.
dilluns, 6 de juliol del 2015
Nota 3, o sigui 3ra exclamació (Natura)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada