dilluns, 6 de juliol del 2015

Nota 3, o sigui 3ra exclamació (Natura)

Els poemes d’aquesta primera sèrie tenen en comú alguns, diguem-ne “escenaris temàtics”, que són la llum, la mirada, la vida i el temps. I un megaescebari que seria la natura. També hi ha una recurrència en les metàfores, com veurem més endavant. Dic “escenaris” perquè són contextos que es repeteixen en els poemes d’una manera o altra emmarcant algun altre focus més concret. Per exemple, al tercer poema, hi ha una fruita macada, identificada amb el desig, que ha caigut de l’arbre i regalima el ferment dels somnis oblidats. No vol madurar, sobreviu, però conté la llavor que esclatarà. I d’aquí, el poeta fa un salt cap a la mirada, cap a la interpretació que en fem d’aquesta fruita (és a dir, el desig). Diu que els ulls són pomes i la mirada, cuc.

La mirada/cuc apareix al poema següent, i la llavor també, aquest cop, associats al protagonista, que avança entre el rocam. La fruita apareix de nou als poemes cinquè i sisè, també la llum, també el desig, també la gana i el pinyol. Veiem que es tracta de metàfores clàssiques (fruita/desig, el riu/l’etern retorn) exposades en poemes que tenen, com deia, l’escenari de la llum, la mirada, la vida i el temps; que avancen en espiral, amb el mateix context i els mateixos elements però amb matisos nous, creixent com un fractal.