Avui, al Nido del Escorpión, presentaré el llibre De sobte, un estiu en la versió castellana publicada per Burka Ediciones

Comença a l'armari, així comença
La nit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa. Poseu-vos estels als peus,
Despengeu la brusa dels bons guions
I parleu, parleu sota els pantalons
Que us caminaran quan esteu desfeta.
O potser ballareu? Llavors les mitges,
O el jersei de ser Joan Crawford, faldilles
De l'instant, circulars com les cançons,
Us podeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vos quin nom i, oferint-vos
Com les núvies, mireu vers la fosca
Del pati de butaques. És la nit
Silenci disfressat d'expectatives. 

Veles, arjaus

Veles, arjaus, trens, camins de sorra
i també rems i vagonetes.
Roses, núvols, truites
i també miols i també plomes.
Tenim els símbols i la sintaxi.
De vegades, sabem triar i ens entenem.

Lliure com qui escull els mots
i ja no vol ser més lliure.

El que més em costà

El que més em costà
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.

Després del pànic

Després del pànic,
un cop sostinguda la fera
que amb escumós vertígen
pessigolleja i venç.
                            La fera
de la llibertat és una tria?

cartografia

Boguemos, crucemos
del mundo el confín;
que hoy su triste cárcel quiebran

libres los diablos en fin.

José de Espronceda

Com els mapes medievals

que es resseguien mil·limètrics

per apamar la virginitat de la costa,

vaig entintar la ploma.

Descriure el moviment alat

del dolor, una gavina

que et duria al teu país, paradís

en guerra, vaig copiar

l'empremta que em turmentava,

vaig editar-la i tu la vas veure.

Després foren quaderns

servats a la bitàcola.

I ja mai més ningú no es va perdre.

AS DE GUIA

No tinc forces per canviar de vida.

Massa covard tinc por a la mort per ser suïcida.

Pepe Sales

No t'espantis. No

hi ha lligams invisibles

que et mantinguin ancorada

a la permanència.

El temps desnua,

més o menys pacient,

si prens el timó i desplegues les veles.

L'amor, com la droga no és el problema.

És la voracitat 
qui t'engreixa immòbil.

Un pes que s'enfonsa

plom,

bus,

qui et reté presa.

ESCÀLEM

on mai ni un sol instant va ser fugaç,
ni el món a prop, ni cap camí rastell,
ni indiferent l'amor de pell a pell.

Salvador Oliva

Que ningú s'arrisqui a la brúixola

ni al mascaró

que el nord és fred

i les onades tallen.

Ens diem, amniòtics,

que romandre al camarot

no vulnera.

Que l'amor és glaç

i l'ànima vidre,

                     distem-nos, frívols,

i surem en aquestes tardes tèbies

de flirteig.

                            Quin abordatge

hem desaprès, que ja tots tenim

la mateixa estratègia? Ni tan sols

pretenem l'arribada.

CANÍCULA

Com que la Lluna gira a l'entorn de la Terra,

la llum del Sol li arriba des de posicions diferents,

que es repeteixen en cada volta.

Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena.

Astronomia Educativa. Univers i sistema solar.

De sobte, un estiu, em digueren: tens llum.

I jo que era captiva a la fosca d'una òrbita,

-planeta fòssil refredat de pedra morta-

vaig sentir-me piròmana, foguera i fum.

I l'encesa creixia i la nit fou betum.

L'estiu s'obrí, i jo vaig fer cremar la porta.

Del sol, el feix de llum que fa lluir la lluna

i d'ella també un reflexe elèctric, un brum.

Cala

 A veces detenida en el petril de hierro, inclinada sobre el   agua. Y era tan natural cruzar la calle, subir los peldaños del puente, entrar en su delgada cintura y acercarme a la Maga que sonríe con sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual de nuestras vidas.

Julio Cortázar

Cadaqués té
molts racons per estar sola.
Aquest estat que magnifica.

Ens trobem intermitents.
I si m'amago pels tombants
com la Maga però
al revés, també et busco
a la màgia de perdre't.
Com vols que et pensi amb tanta gent?
L'atzar no
endevina els desitjos.

ODISSEA NAVEGANT

Sembra'm al vent, lliga'm a les tempestes,

Himne d'Ulisses a la terra, Agustí Bartra

De port en port, estimes, marinera.
Com les barquetes, pesques a bombeta,
aventura negra i de llum estreta
t'encens les mitges, xarxes de fal·lera.

L'ormeig precari, de palangre i canya.
No és la bellesa, és la llum de quinqué
que brilla nits i guardes d'esquer.
El teu somriure com potes d'aranya.

Cicatrius d'abordatges i arracades
de tots els cossos que t'han fet la guerra.
De tants naufragis coneixes estels

que t'orienten a noves estades;
mentre has anat arrancant les arrels
has conquerit la vertadera terra.

CIUDAD JUÁREZ

Algú posa un rèquiem al cassette.

No té so la mort.

Muts, els cadàvers

i els atestats de la policia.

Els criminals,

la família abatuda,

tots en silenci.

KYKEON

Tras llegar a Eleusis, había un día de ayuno en conmemoración al que guardó

Deméter mientras buscaba a Perséfone. El ayuno se rompía para tomar

una bebida especial de cebada y poleo llamada ciceón (kykeon)

WIKIPEDIA

Plenitud que esclata
a la calor de la carrera,
absorbeixo el tacte,
els dits mil vegades àvids
al llambregar que m'habita,
no podria haver sentit així.

Sentir així.

Flaixos al mar que pensa
rodolant les ones del
màgic magma.
I que el prisma digui amor.

Si no m'hagués atrevit.

L'encesa

Ja t'has cremat.
Tens butllofes de faquir.
Calcinaràs aquest bosc
i els seus insectes innocents,
camèlia flamejant.
Una estela de pètals.

OPERACIÓ BIKINI

Exhibim el cor i després
riem, amb les catàstrofes.
Bateguem amb un cor musculat,
un cor que entrenem a cops de crisi,
gimnàstica sueca de desil·lusions.
Un cor ple de bíceps
de tan fer-lo fort en entregar-lo.

Teràpia cardíaca, rialles
que recusen el forat on degoteja
la fletxa arrencada,
ara riem de les catàstrofes.

ÀRTEMIS

Nocturna com els troncs
que s'apilen al sòtan,
la caçadora quieta.
Els ulls del gat, respirant al ritme
de la presa, sincronia
del gest precís, l'oportunitat
és aquesta.

Com n'és de multiplicat, el present,
encès en aquesta fracció.
Aquí.
Jo sola.
Ara.

Jihad

I

Fés l'amor i fés la guerra
que la bellesa
tempta hordes afamades.
T'esperen setges d'hams subtils
conqueridors del teu temps,
terratinents de la teva vida.
Empunya el ganivet, anyell,
que el sacrifici desitja caníbal.
Pell del llop, urpes per queixalar
que han jurat
no tornar a passar gana.

II

Fés la guerra i fés l'amor,
que el voler és vianda sagrada.
Cada mos, un pas que ens acosta
com el dolç sotrac d'una emoció verge,
El tacte de l'ànima que oferim
com la mà que acarona el cap de la pantera.
No t'enganyin vencedores
sense carns vulnerables
que l'anorèxia del gosar
és enemiga del bon sexe.

La Revenja d'en Xuriguera

Jo rimo

tu rictus

ell Riba,

Carles Riba.

Nosaltres ridiculitzem

vosaltres rebeu

ells riuen.

Cavaller sense cavall

El cavaller, sense cavall,
no té recer ni amagatall;
sense galop, sabata a terra
ben lluny del plaer de la guerra.
Va sempre a peu i mig trontolla
la veu trencada s'empatolla
per les tavernes i els carrers,
crida ronc demanant diners.
Desposseït i mig malalt
com un pelegrí del Raval
a Sant Ramon i per Sant Pau
somnia antics goigs de palau.

“Sembla ahir que el cor cavalcava
amb delits d'heroi que em clavava
una espina de rosa al braç.
Nafres em resten, desenllaç
mortal m'espera emmig de fems
pel cavall perdut en el temps.”

Parlant tot sol a tots proclama
els amors a la seva dama,
la cerca amb xàndal, desdentat
esperant trobar-la al mercat.
“Amor cortès, metafemella,
que em duus a lloc segur, estrella
que m'encoratja a la creuada
vers sarraïns de la contrada;
que aquest indret és ja tot d'ells
per saber comerciar amb camells.

No m'abandonis, sóc fidel
malgrat la meva mala fel.
Tatuada la teva imatge
et segeuixo com servil patge.
Deambulant amb set pregona
fins que t'obtingui, metadona.”