dijous, 11 d’abril del 2013
diumenge, 10 de març del 2013
Il.lustracions de Daniel Sáez
ODISSEU fumador
Oh, jove viatger que véns de Bolívia,
On has construït una escola de part d’Oxfam
Una rotllana de companys sense lascívia
T’escolten bocabadats, però tu tens una altra mena de fam.
On has construït una escola de part d’Oxfam
Una rotllana de companys sense lascívia
T’escolten bocabadats, però tu tens una altra mena de fam.
Mires entorn: al teu voltant només una noia.
La teva xicota, involuntàriament transgènere.
Sempre està tan poc cofoia!
La ment encesa, però el cos de fèretre.
La teva xicota, involuntàriament transgènere.
Sempre està tan poc cofoia!
La ment encesa, però el cos de fèretre.
Discutiu sobre el problema d’Israel i Palestina,
tots molt informats i a favor del mateix bàndol.
Algú s’ha enrotllat amb una marroquina?
O això ja ho trobaríeu un escàndol?
tots molt informats i a favor del mateix bàndol.
Algú s’ha enrotllat amb una marroquina?
O això ja ho trobaríeu un escàndol?
D’aquí uns anys, tu vés fumant, adoptareu una nena del Paquistan.
PENÈLOPE, al Born
Oh, noia pacient amb Síndrome d’Amélie Poulain,
amb complexe que l’amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que el teu futur marit sigui artista
no has fet bé lligant a festes de la Massana.
amb complexe que l’amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que el teu futur marit sigui artista
no has fet bé lligant a festes de la Massana.
Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d’administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
(totes sou modernes, hi ha molta competència).
tu buscant feina d’administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
(totes sou modernes, hi ha molta competència).
Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l’Ajuntament.
Si no t’espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l’apartament.
Quan torni tindrà un lloc a l’Ajuntament.
Si no t’espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l’apartament.
Comença a teixir, sigues realista: perquè no fas tu, d’artista?
PARIS, a la plaça del sol
Oh, bell mascle cambrer de Buenos Aires
He vist els teus braços tatuats
on tots els muscles et palpiten suats
i he de dir, seductor alfa, que t’imagino brau.
He vist els teus braços tatuats
on tots els muscles et palpiten suats
i he de dir, seductor alfa, que t’imagino brau.
Apropa’t a la taula, un moment, siusplau
Fa estona que t’espero, surfista amb davantal.
Estoica i discreta et crido amb el braç en alt,
però m’ignores. Que no vaig ben vestida?
Fa estona que t’espero, surfista amb davantal.
Estoica i discreta et crido amb el braç en alt,
però m’ignores. Que no vaig ben vestida?
Jo crec que sóc prou digna de ser servida
(encara que no toqui en un grup de rock and roll,
i creu-me que a hores d’ara prou que em dol)
Et diré una cosa, perquè vegis que sóc valenta:
(encara que no toqui en un grup de rock and roll,
i creu-me que a hores d’ara prou que em dol)
Et diré una cosa, perquè vegis que sóc valenta:
Porta’m una cervesa, ni que sigui mig calenta.
ANTÍGONA, a la Ronda de Sant Antoni
Oh, rebel de 3r d’ESO que t’allises el serrell amb tanta cura.
En aquest país no estem preparats per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, però tu no claudiques.
Tot i els problemes de vestir amb tanta desmesura.
En aquest país no estem preparats per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, però tu no claudiques.
Tot i els problemes de vestir amb tanta desmesura.
Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia;
però ell es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu, en canvi, observes escèptica el teu context.
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia;
però ell es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu, en canvi, observes escèptica el teu context.
Al facebook només tens tres agregats de l’institut,
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins i selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins i selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.
Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.
dissabte, 9 de març del 2013
Cant IV
Els organitzats sempre guanyen als que
van sols.
Els dupliquen en nombre, els tripliquen
en nombre.
Ballen danses de cent, mil petges a la
sorra.
Dissenyen plans i xarxes, hereten plans i
xarxes.
No importa quan un falla, un altre és
substitut.
Una casa els acull, hi ha secrets als
calaixos,
Els agrada estar junts, se celebren els
actes.
És compartit el risc, la por és
compartida.
Els organitzats sempre guanyen als que
van sols.
I nosaltres som massa individus per
perdre.
El tresor que tenim no necessita casa.
El propi sentit crític, la nostra
independència
no tenen plans ni xarxes, no temen plans
ni xarxes.
Ballem danses de l’un, ballem danses d’un
gram
No ens agraden els actes, moltes persones
juntes.
Importa quan un falla: hi falta el
substitut.
No és compartit el risc, la por no és
compartida.
diumenge, 13 de gener del 2013
Odis recents #1: poetes contra narradors
Una de les pitjors crítiques que es pot fer a un poeta és
dir que lo seu és prosa retallada.
Horror. Plors. Animadversació. Víctimes.
Sembla que l’expressió original és choopped-up
prose i va ser
inventada per Auden. La polèmica va sorgir quan aparegué el vers lliure i molts
dels escriptors i lectors de poesia estaven xocats/malferits per aquells que
abandonaven la mètrica. No podien suportar aquella falta de rigor, de
musicalitat, d’antiformalisme que el vers lliure conté.
Sobre el
tema n’han parlat a bastament Umberto Eco, Gabriel Ferrater, Salvador Oliva, W.H.
Auden i T.S Eliot. Jordi Julià, al seu article cita aquests versos de Joan
Fuster, que podrien titular-se La mort de
la poesia, una comèdia involuntària.
Això que ara escric,
En ratlles desiguals, arbitràries, precipitades,
Deu ser una elegia.
Si no m’equivoco,
En diuen elegia.
Ja he perdut l’hàbit de confeccionar versos,
I els escric amb l’ampolla al costat,
Com tu voldries,
Com tu volies.
La tesi de tot plegat és: per què escrius en vers, retallant
arbitràriament les frases si podries escriure en prosa?
De manera semblant, a molts manuals de tècniques narratives
s’aconsella fugir dels recursos poètics perquè emfarfaguen el text, li resten
fluïdesa i li donen un to sovint titllat de barroc o directament ridícul.
Aviam, d’on ve aquest antigregarisme, aquest fet
diferencial entre poesia i prosa? Després de totes les avantguardes que
hem hagut de suportar resulta que ara no ens sabem alliberar dels gèneres
literaris?
Llavors ve el tema de l’èpica.
L’ÈPICA, ni més ni menys. L’Odissea, la Il·líada, el Gilgamesh, la forma de les
obres que inauguren la literatura. Un dels subgèneres de la poesia, l’oposat a
la lírica, o com fer de l’acció narrativa un text rimat.
Per què no assumim d’una vegada que tot plegat és literatura
i prou? Us diré una de les respostes: perquè els poetes no ens mengem ni un
rosco de tot el que mou el mercat del llibre. No només això sinó que sovint som
vilipendiats com molt bé explica Sam Abrams en aquest
article. Però, nois, deixem-nos de rancors, no? Que no ens llegeix ni
cristo? Més lliures per fer el que ens doni la gana. Orgull indie. Els que fem
música ja hi estem acostumats, al silenci del públic.
En fi, com ja heu vist si m’interessen les fronteres entre
la narrativa i la poesia, no és perquè aspiri al share de la literatura mainstream (tan de bo) sinó pels recursos
textuals que em perdo. Com introduir tècniques page-turner
a un poema? Etc. Seguirem informant.
diumenge, 6 de gener del 2013
Canvis
Aprofito el canvi de look del blog per a canviar una mica de rumb.
Quan vaig obrir aquest blog, la meva primera idea era mostrar TOT allò que escrivia. Fer públic el que anava modificant, el que canviava de cada poema, que els lectors poguessin seguir el procés de l'escriptura. D'això venia l'incandescent: els poemes estaven vius, "en calent", s'estaven cuinant, encara cremaven.
Mica en mica, però m'anava autocensurant perquè no és gens agradable mostrar els errors en públic. Preferia desar els poemes "a la nevera" fins que no n'estava segura.
Més o menys així ha estat fins ara. De fet, no hi ha ni un ordre cronològic que permeti esbrinar en quina època està escrit cada poema ni a quin poemari pertany. Això, ara mateix em destarota una mica. Els poemes estan barrejats i són d'estils bastant diferents. A més a més tinc la sort que alguns d'ells ja han estat publicats i que els dos poemaris que tinc acabats De sobte, un estiu i Construcció de la nit, estaran en forma de llibre ben aviat; per tant si ja estic fent pública la meva obra, quin sentit té per a mi aquest blog?
He decidit tornar d'una manera un xic modificada, a la meva idea inicial.
Estic en procés de preparar la meva següent obra i l'únic que sé és que estarà relacionada amb l'èpica. D'ara endavant faré públic aquest procés, tan sigui publicant el que vaig escrivint com comentant el que llegeixo i el que penso sobre el tema. A veure què passa.
Blog nou, vida nova
Quan vaig obrir aquest blog, la meva primera idea era mostrar TOT allò que escrivia. Fer públic el que anava modificant, el que canviava de cada poema, que els lectors poguessin seguir el procés de l'escriptura. D'això venia l'incandescent: els poemes estaven vius, "en calent", s'estaven cuinant, encara cremaven.
Mica en mica, però m'anava autocensurant perquè no és gens agradable mostrar els errors en públic. Preferia desar els poemes "a la nevera" fins que no n'estava segura.
Més o menys així ha estat fins ara. De fet, no hi ha ni un ordre cronològic que permeti esbrinar en quina època està escrit cada poema ni a quin poemari pertany. Això, ara mateix em destarota una mica. Els poemes estan barrejats i són d'estils bastant diferents. A més a més tinc la sort que alguns d'ells ja han estat publicats i que els dos poemaris que tinc acabats De sobte, un estiu i Construcció de la nit, estaran en forma de llibre ben aviat; per tant si ja estic fent pública la meva obra, quin sentit té per a mi aquest blog?
He decidit tornar d'una manera un xic modificada, a la meva idea inicial.
Estic en procés de preparar la meva següent obra i l'únic que sé és que estarà relacionada amb l'èpica. D'ara endavant faré públic aquest procés, tan sigui publicant el que vaig escrivint com comentant el que llegeixo i el que penso sobre el tema. A veure què passa.
Blog nou, vida nova
dimecres, 14 de novembre del 2012
XXII Poesia a la carta
dissabte, 25 d’agost del 2012
TINTED LOVE
Ets
llumí que vols tabac
metxa
groga resplendent,
brunzint
entre negra gent
espurna
experta de mag.
Quin
prejudici em privava
de
tu, ment incendiària,
fanalera
solitària?
El
tint que tant odiava,
fetillera
fluorescent,
lluu
en el sí i la nit s'encén.
dissabte, 21 de juliol del 2012
dimarts, 10 de juliol del 2012
dijous, 12 de gener del 2012
Comença a l'armari, així comença
La nit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa. Poseu-vos estels als peus,
Despengeu la brusa dels bons guions
I parleu, parleu sota els pantalons
Que us caminaran quan esteu desfeta.
O potser ballareu? Llavors les mitges,
O el jersei de ser Joan Crawford, faldilles
De l'instant, circulars com les cançons,
Us podeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vos quin nom i, oferint-vos
Com les núvies, mireu vers la fosca
Del pati de butaques. És la nit
Silenci disfressat d'expectatives.
La nit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa. Poseu-vos estels als peus,
Despengeu la brusa dels bons guions
I parleu, parleu sota els pantalons
Que us caminaran quan esteu desfeta.
O potser ballareu? Llavors les mitges,
O el jersei de ser Joan Crawford, faldilles
De l'instant, circulars com les cançons,
Us podeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vos quin nom i, oferint-vos
Com les núvies, mireu vers la fosca
Del pati de butaques. És la nit
Silenci disfressat d'expectatives.
dimecres, 27 d’abril del 2011
Veles, arjaus
Veles, arjaus, trens, camins de sorra
i també rems i vagonetes.
Roses, núvols, truites
i també miols i també plomes.
Tenim els símbols i la sintaxi.
De vegades, sabem triar i ens entenem.
Lliure com qui escull els mots
i ja no vol ser més lliure.
i també rems i vagonetes.
Roses, núvols, truites
i també miols i també plomes.
Tenim els símbols i la sintaxi.
De vegades, sabem triar i ens entenem.
Lliure com qui escull els mots
i ja no vol ser més lliure.
dimecres, 2 de març del 2011
El que més em costà
El que més em costà
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.
dimarts, 22 de febrer del 2011
Després del pànic
Després del pànic,
un cop sostinguda la fera
que amb escumós vertígen
pessigolleja i venç.
La fera
de la llibertat és una tria?
un cop sostinguda la fera
que amb escumós vertígen
pessigolleja i venç.
La fera
de la llibertat és una tria?
divendres, 14 de gener del 2011
cartografia
Boguemos, crucemos
del mundo el confín;
que hoy su triste cárcel quiebran
del mundo el confín;
que hoy su triste cárcel quiebran
libres los diablos en fin.
José de Espronceda
Com els mapes medievals
que es resseguien mil·limètrics
per apamar la virginitat de la costa,
vaig entintar la ploma.
Descriure el moviment alat
del dolor, una gavina
que et duria al teu país, paradís
en guerra, vaig copiar
l'empremta que em turmentava,
vaig editar-la i tu la vas veure.
Després foren quaderns
servats a la bitàcola.
I ja mai més ningú no es va perdre.
dissabte, 8 de gener del 2011
AS DE GUIA
No tinc forces per canviar de vida.
Massa covard tinc por a la mort per ser suïcida.
Pepe Sales
No t'espantis. No
hi ha lligams invisibles
que et mantinguin ancorada
a la permanència.
El temps desnua,
més o menys pacient,
si prens el timó i desplegues les veles.
L'amor, com la droga no és el problema.
És la voracitat
qui t'engreixa immòbil.
qui t'engreixa immòbil.
Un pes que s'enfonsa
plom,
bus,
qui et reté presa.
dijous, 6 de gener del 2011
ESCÀLEM
on mai ni un sol instant va ser fugaç,
ni el món a prop, ni cap camí rastell,
ni indiferent l'amor de pell a pell.
ni el món a prop, ni cap camí rastell,
ni indiferent l'amor de pell a pell.
Salvador Oliva
Que ningú s'arrisqui a la brúixola
ni al mascaró
que el nord és fred
i les onades tallen.
Ens diem, amniòtics,
que romandre al camarot
no vulnera.
Que l'amor és glaç
i l'ànima vidre,
distem-nos, frívols,
i surem en aquestes tardes tèbies
de flirteig.
Quin abordatge
hem desaprès, que ja tots tenim
la mateixa estratègia? Ni tan sols
pretenem l'arribada.
diumenge, 21 de novembre del 2010
CANÍCULA
Com que la Lluna gira a l'entorn de la Terra,
la llum del Sol li arriba des de posicions diferents,
que es repeteixen en cada volta.
Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena.
Astronomia Educativa. Univers i sistema solar.
De sobte, un estiu, em digueren: tens llum.
I jo que era captiva a la fosca d'una òrbita,
-planeta fòssil refredat de pedra morta-
vaig sentir-me piròmana, foguera i fum.
I l'encesa creixia i la nit fou betum.
L'estiu s'obrí, i jo vaig fer cremar la porta.
Del sol, el feix de llum que fa lluir la lluna
i d'ella també un reflexe elèctric, un brum.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Cala
A veces detenida en el petril de hierro, inclinada sobre el agua. Y era tan natural cruzar la calle, subir los peldaños del puente, entrar en su delgada cintura y acercarme a la Maga que sonríe con sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual de nuestras vidas.
Julio Cortázar

Cadaqués té
molts racons per estar sola.
Aquest estat que magnifica.
Ens trobem intermitents.
I si m'amago pels tombants
com la Maga però
al revés, també et busco
a la màgia de perdre't.
Com vols que et pensi amb tanta gent?
L'atzar no
endevina els desitjos.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
ODISSEA NAVEGANT
Sembra'm al vent, lliga'm a les tempestes,
Himne d'Ulisses a la terra, Agustí Bartra
De port en port, estimes, marinera.
Com les barquetes, pesques a bombeta,
aventura negra i de llum estreta
t'encens les mitges, xarxes de fal·lera.
L'ormeig precari, de palangre i canya.
No és la bellesa, és la llum de quinqué
que brilla nits i guardes d'esquer.
El teu somriure com potes d'aranya.
Cicatrius d'abordatges i arracades
de tots els cossos que t'han fet la guerra.
De tants naufragis coneixes estels
que t'orienten a noves estades;
mentre has anat arrancant les arrels
has conquerit la vertadera terra.
dijous, 14 d’octubre del 2010
CIUDAD JUÁREZ
Algú posa un rèquiem al cassette.
No té so la mort.
Muts, els cadàvers
i els atestats de la policia.
Els criminals,
la família abatuda,
tots en silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





