dimecres, 1 de maig del 2013

Preludi


Primer esdevé el diluvi, després una corona
reventa la quietud: la llavor que germina,
l’aire que és huracà en els crits de la deessa,
l’eclosió dels ous, surten els individus
creixen les fulles tendres; surt un sol individu
s’obre només un ou. Que el naixement és un
o múltimple no importa. Tot el que succeeix
no importa, l’important és el que es repeteix.
Del passat només val allò que es repeteix.
La certesa inductiva. Sumèria és aquí.

dijous, 11 d’abril del 2013

diumenge, 10 de març del 2013


Il.lustracions de Daniel Sáez

ODISSEU fumador
Oh, jove viatger que véns de Bolívia,
On has construït una escola de part d’Oxfam
Una rotllana de companys sense lascívia
T’escolten bocabadats, però tu tens una altra mena de fam.
Mires entorn: al teu voltant només una noia.
La teva xicota, involuntàriament transgènere.
Sempre està tan poc cofoia!
La ment encesa, però el cos de fèretre.
Discutiu sobre el problema d’Israel i Palestina,
tots molt informats i a favor del mateix bàndol.
Algú s’ha enrotllat amb una marroquina?
O això ja ho trobaríeu un escàndol?
D’aquí uns anys, tu vés fumant, adoptareu una nena del Paquistan.
odisseu fumador
PENÈLOPE, al Born
Oh, noia pacient amb Síndrome d’Amélie Poulain,
amb complexe que l’amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que el teu futur marit sigui artista
no has fet bé lligant a festes de la Massana.
Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d’administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
(totes sou modernes, hi ha molta competència).
Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l’Ajuntament.
Si no t’espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l’apartament.
Comença a teixir, sigues realista: perquè no fas tu, d’artista?
penèlope al born
PARIS, a la plaça del sol
Oh, bell mascle cambrer de Buenos Aires
He vist els teus braços tatuats
on tots els muscles et palpiten suats
i he de dir, seductor alfa, que t’imagino brau.
Apropa’t a la taula, un moment, siusplau
Fa estona que t’espero, surfista amb davantal.
Estoica i discreta et crido amb el braç en alt,
però m’ignores. Que no vaig ben vestida?
Jo crec que sóc prou digna de ser servida
(encara que no toqui en un grup de rock and roll,
i creu-me que a hores d’ara prou que em dol)
Et diré una cosa, perquè vegis que sóc valenta:
Porta’m una cervesa, ni que sigui mig calenta.
Paris a la plaça del sol 2
ANTÍGONA, a la Ronda de Sant Antoni
Oh, rebel de 3r d’ESO que t’allises el serrell amb tanta cura.
En aquest país no estem preparats per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, però tu no claudiques.
Tot i els problemes de vestir amb tanta desmesura.
Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia;
però ell es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu, en canvi, observes escèptica el teu context.
Al facebook només tens tres agregats de l’institut,
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins i selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.
Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.
ANTÍGONA a la Ronda de Sant Antoni3

dissabte, 9 de març del 2013

Cant IV


Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
Els dupliquen en nombre, els tripliquen en nombre.
Ballen danses de cent, mil petges a la sorra.
Dissenyen plans i xarxes, hereten plans i xarxes.
No importa quan un falla, un altre és substitut.
Una casa els acull, hi ha secrets als calaixos,
Els agrada estar junts, se celebren els actes.
És compartit el risc, la por és compartida.

Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
I nosaltres som massa individus per perdre.
El tresor que tenim no necessita casa.
El propi sentit crític, la nostra independència
no tenen plans ni xarxes, no temen plans ni xarxes.
Ballem danses de l’un, ballem danses d’un gram
No ens agraden els actes, moltes persones juntes.
Importa quan un falla: hi falta el substitut.
No és compartit el risc, la por no és compartida.

diumenge, 13 de gener del 2013

Odis recents #1: poetes contra narradors


Una de les pitjors crítiques que es pot fer a un poeta és dir que lo seu és prosa retallada. Horror. Plors. Animadversació. Víctimes.

Sembla que l’expressió original és choopped-up prose i va ser inventada per Auden. La polèmica va sorgir quan aparegué el vers lliure i molts dels escriptors i lectors de poesia estaven xocats/malferits per aquells que abandonaven la mètrica. No podien suportar aquella falta de rigor, de musicalitat, d’antiformalisme que el vers lliure conté.

Sobre el tema n’han parlat a bastament Umberto Eco, Gabriel Ferrater, Salvador Oliva, W.H. Auden i T.S Eliot. Jordi Julià, al seu article cita aquests versos de Joan Fuster, que podrien titular-se La mort de la poesia, una comèdia involuntària.

Això que ara escric,
En ratlles desiguals, arbitràries, precipitades,
Deu ser una elegia.
Si no m’equivoco,
En diuen elegia.
Ja he perdut l’hàbit de confeccionar versos,
I els escric amb l’ampolla al costat,
Com tu voldries,
Com tu volies.

La tesi de tot plegat és: per què escrius en vers, retallant arbitràriament les frases si podries escriure en prosa?

De manera semblant, a molts manuals de tècniques narratives s’aconsella fugir dels recursos poètics perquè emfarfaguen el text, li resten fluïdesa i li donen un to sovint titllat de barroc o directament ridícul.

Aviam, d’on ve aquest antigregarisme, aquest fet diferencial entre poesia i prosa? Després de totes les avantguardes que hem hagut de suportar resulta que ara no ens sabem alliberar dels gèneres literaris?

Llavors ve el tema de l’èpica. L’ÈPICA, ni més ni menys. L’Odissea, la Il·líada, el Gilgamesh, la forma de les obres que inauguren la literatura. Un dels subgèneres de la poesia, l’oposat a la lírica, o com fer de l’acció narrativa un text rimat.

Per què no assumim d’una vegada que tot plegat és literatura i prou? Us diré una de les respostes: perquè els poetes no ens mengem ni un rosco de tot el que mou el mercat del llibre. No només això sinó que sovint som vilipendiats com molt bé explica Sam Abrams en aquest article. Però, nois, deixem-nos de rancors, no? Que no ens llegeix ni cristo? Més lliures per fer el que ens doni la gana. Orgull indie. Els que fem música ja hi estem acostumats, al silenci del públic.

En fi, com ja heu vist si m’interessen les fronteres entre la narrativa i la poesia, no és perquè aspiri al share de la literatura mainstream (tan de bo) sinó pels recursos textuals que em perdo. Com introduir tècniques page-turner a un poema? Etc. Seguirem informant. 

diumenge, 6 de gener del 2013

Canvis

Aprofito el canvi de look del blog per a canviar una mica de rumb.

Quan vaig obrir aquest blog, la meva primera idea era mostrar TOT allò que escrivia. Fer públic el que anava modificant, el que canviava de cada poema, que els lectors poguessin seguir el procés de l'escriptura. D'això venia l'incandescent: els poemes estaven vius, "en calent", s'estaven cuinant, encara cremaven.

Mica en mica, però m'anava autocensurant perquè no és gens agradable mostrar els errors en públic. Preferia desar els poemes "a la nevera" fins que no n'estava segura.

Més o menys així ha estat fins ara. De fet, no hi ha ni un ordre cronològic que permeti esbrinar en quina època està escrit cada poema ni a quin poemari pertany. Això, ara mateix em destarota una mica. Els poemes estan barrejats i són d'estils bastant diferents. A més a més tinc la sort que alguns d'ells ja han estat publicats i que els dos poemaris que tinc acabats De sobte, un estiu i Construcció de la nit, estaran en forma de llibre ben aviat; per tant si ja estic fent pública la meva obra, quin sentit té per a mi aquest blog?

He decidit tornar d'una manera un xic modificada, a la meva idea inicial.

Estic en procés de preparar la meva següent obra i l'únic que sé és que estarà relacionada amb l'èpica. D'ara endavant faré públic aquest procés, tan sigui publicant el que vaig escrivint com comentant el que llegeixo i el que penso sobre el tema. A veure què passa.

Blog nou, vida nova

dimecres, 14 de novembre del 2012

XXII Poesia a la carta

Divendres 16 de novembre a les 19h, les Lletrades

Poesia a la carta a la Biblioteca Poblenou Anna Bou
Anna Pantinat
Carmen C.C.
Clara Mir
Isabel Ortega
Maria Mercè Griera
Marta Malleu
Marta Pera




serem a la biblioteca de poblenou Mauel Arranz parlant i llegnit una mica de poesia, veniu!


Mapa de la ubicació de l'empresa



dissabte, 25 d’agost del 2012

TINTED LOVE


Ets llumí que vols tabac
metxa groga resplendent,
brunzint entre negra gent
espurna experta de mag.
Quin prejudici em privava
de tu, ment incendiària,
fanalera solitària?
El tint que tant odiava,
fetillera fluorescent,
lluu en el sí i la nit s'encén.

dissabte, 21 de juliol del 2012

Avui, al Nido del Escorpión, presentaré el llibre De sobte, un estiu en la versió castellana publicada per Burka Ediciones

dijous, 12 de gener del 2012

Comença a l'armari, així comença
La nit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa. Poseu-vos estels als peus,
Despengeu la brusa dels bons guions
I parleu, parleu sota els pantalons
Que us caminaran quan esteu desfeta.
O potser ballareu? Llavors les mitges,
O el jersei de ser Joan Crawford, faldilles
De l'instant, circulars com les cançons,
Us podeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vos quin nom i, oferint-vos
Com les núvies, mireu vers la fosca
Del pati de butaques. És la nit
Silenci disfressat d'expectatives. 











dimecres, 27 d’abril del 2011

Veles, arjaus

Veles, arjaus, trens, camins de sorra
i també rems i vagonetes.
Roses, núvols, truites
i també miols i també plomes.
Tenim els símbols i la sintaxi.
De vegades, sabem triar i ens entenem.

Lliure com qui escull els mots
i ja no vol ser més lliure.


dimecres, 2 de març del 2011

El que més em costà

El que més em costà
fou estimar la rutina.
Acceptar la disciplina
com un fet poètic.
Ignorava que era aquesta
la coreografia
que mantenia a la bèstia encisada.


dimarts, 22 de febrer del 2011

Després del pànic

Després del pànic,
un cop sostinguda la fera
que amb escumós vertígen
pessigolleja i venç.
                            La fera
de la llibertat és una tria?


divendres, 14 de gener del 2011

cartografia


Boguemos, crucemos
del mundo el confín;
que hoy su triste cárcel quiebran
libres los diablos en fin.

José de Espronceda






Com els mapes medievals
que es resseguien mil·limètrics
per apamar la virginitat de la costa,
vaig entintar la ploma.

Descriure el moviment alat
del dolor, una gavina
que et duria al teu país, paradís
en guerra, vaig copiar
l'empremta que em turmentava,
vaig editar-la i tu la vas veure.

Després foren quaderns
servats a la bitàcola.
I ja mai més ningú no es va perdre.

dissabte, 8 de gener del 2011

AS DE GUIA

No tinc forces per canviar de vida.
Massa covard tinc por a la mort per ser suïcida.

Pepe Sales


No t'espantis. No
hi ha lligams invisibles
que et mantinguin ancorada
a la permanència.
El temps desnua,
més o menys pacient,
si prens el timó i desplegues les veles.

L'amor, com la droga no és el problema.
És la voracitat 
qui t'engreixa immòbil.
Un pes que s'enfonsa
plom,
bus,
qui et reté presa.



dijous, 6 de gener del 2011

ESCÀLEM

on mai ni un sol instant va ser fugaç,
ni el món a prop, ni cap camí rastell,
ni indiferent l'amor de pell a pell.
Salvador Oliva
Que ningú s'arrisqui a la brúixola
ni al mascaró
que el nord és fred
i les onades tallen.

Ens diem, amniòtics,
que romandre al camarot
no vulnera.

Que l'amor és glaç
i l'ànima vidre,
                     distem-nos, frívols,
i surem en aquestes tardes tèbies
de flirteig.
                            Quin abordatge
hem desaprès, que ja tots tenim
la mateixa estratègia? Ni tan sols
pretenem l'arribada.




diumenge, 21 de novembre del 2010

CANÍCULA

Com que la Lluna gira a l'entorn de la Terra,
la llum del Sol li arriba des de posicions diferents,
que es repeteixen en cada volta.
Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena.

Astronomia Educativa. Univers i sistema solar.



De sobte, un estiu, em digueren: tens llum.

I jo que era captiva a la fosca d'una òrbita,

-planeta fòssil refredat de pedra morta-

vaig sentir-me piròmana, foguera i fum.

I l'encesa creixia i la nit fou betum.

L'estiu s'obrí, i jo vaig fer cremar la porta.

Del sol, el feix de llum que fa lluir la lluna

i d'ella també un reflexe elèctric, un brum.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Cala

 A veces detenida en el petril de hierro, inclinada sobre el   agua. Y era tan natural cruzar la calle, subir los peldaños del puente, entrar en su delgada cintura y acercarme a la Maga que sonríe con sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual de nuestras vidas.

Julio Cortázar










Cadaqués té
molts racons per estar sola.
Aquest estat que magnifica.

Ens trobem intermitents.
I si m'amago pels tombants
com la Maga però
al revés, també et busco
a la màgia de perdre't.
Com vols que et pensi amb tanta gent?
L'atzar no
endevina els desitjos.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

ODISSEA NAVEGANT

Sembra'm al vent, lliga'm a les tempestes,
Himne d'Ulisses a la terra, Agustí Bartra



De port en port, estimes, marinera.
Com les barquetes, pesques a bombeta,
aventura negra i de llum estreta
t'encens les mitges, xarxes de fal·lera.

L'ormeig precari, de palangre i canya.
No és la bellesa, és la llum de quinqué
que brilla nits i guardes d'esquer.
El teu somriure com potes d'aranya.

Cicatrius d'abordatges i arracades
de tots els cossos que t'han fet la guerra.
De tants naufragis coneixes estels

que t'orienten a noves estades;
mentre has anat arrancant les arrels
has conquerit la vertadera terra.