diumenge, 10 de març del 2013


Il.lustracions de Daniel Sáez

ODISSEU fumador
Oh, jove viatger que véns de Bolívia,
On has construït una escola de part d’Oxfam
Una rotllana de companys sense lascívia
T’escolten bocabadats, però tu tens una altra mena de fam.
Mires entorn: al teu voltant només una noia.
La teva xicota, involuntàriament transgènere.
Sempre està tan poc cofoia!
La ment encesa, però el cos de fèretre.
Discutiu sobre el problema d’Israel i Palestina,
tots molt informats i a favor del mateix bàndol.
Algú s’ha enrotllat amb una marroquina?
O això ja ho trobaríeu un escàndol?
D’aquí uns anys, tu vés fumant, adoptareu una nena del Paquistan.
odisseu fumador
PENÈLOPE, al Born
Oh, noia pacient amb Síndrome d’Amélie Poulain,
amb complexe que l’amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que el teu futur marit sigui artista
no has fet bé lligant a festes de la Massana.
Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
tu buscant feina d’administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és homosexual amb un turc.
(totes sou modernes, hi ha molta competència).
Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l’Ajuntament.
Si no t’espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l’apartament.
Comença a teixir, sigues realista: perquè no fas tu, d’artista?
penèlope al born
PARIS, a la plaça del sol
Oh, bell mascle cambrer de Buenos Aires
He vist els teus braços tatuats
on tots els muscles et palpiten suats
i he de dir, seductor alfa, que t’imagino brau.
Apropa’t a la taula, un moment, siusplau
Fa estona que t’espero, surfista amb davantal.
Estoica i discreta et crido amb el braç en alt,
però m’ignores. Que no vaig ben vestida?
Jo crec que sóc prou digna de ser servida
(encara que no toqui en un grup de rock and roll,
i creu-me que a hores d’ara prou que em dol)
Et diré una cosa, perquè vegis que sóc valenta:
Porta’m una cervesa, ni que sigui mig calenta.
Paris a la plaça del sol 2
ANTÍGONA, a la Ronda de Sant Antoni
Oh, rebel de 3r d’ESO que t’allises el serrell amb tanta cura.
En aquest país no estem preparats per les gothic lolites.
Ni ho estan els de la teva classe, però tu no claudiques.
Tot i els problemes de vestir amb tanta desmesura.
Ets la més llesta, la que fa millor els comentaris de text
darrera teu va el Ramon, un pirrat per la tecnologia;
però ell es passa el dia tancat a casa i estudia
i tu, en canvi, observes escèptica el teu context.
Al facebook només tens tres agregats de l’institut,
els altres són dels fòrums en els que participes.
Tens més afinitat amb hongaresos, filipins i selenites
que amb els teus companys de curs, estulta joventut.
Quan siguis gran, la doble vida: la de freaky i la de mentida.
ANTÍGONA a la Ronda de Sant Antoni3

dissabte, 9 de març del 2013

Cant IV


Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
Els dupliquen en nombre, els tripliquen en nombre.
Ballen danses de cent, mil petges a la sorra.
Dissenyen plans i xarxes, hereten plans i xarxes.
No importa quan un falla, un altre és substitut.
Una casa els acull, hi ha secrets als calaixos,
Els agrada estar junts, se celebren els actes.
És compartit el risc, la por és compartida.

Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
I nosaltres som massa individus per perdre.
El tresor que tenim no necessita casa.
El propi sentit crític, la nostra independència
no tenen plans ni xarxes, no temen plans ni xarxes.
Ballem danses de l’un, ballem danses d’un gram
No ens agraden els actes, moltes persones juntes.
Importa quan un falla: hi falta el substitut.
No és compartit el risc, la por no és compartida.