dijous, 13 d’agost de 2015

#ensmaten

Així moren les nostres germanes,
agonitzen dins el seu llac de plata.
Amb els canells nuats per la rosada,
la suor que es torna vidre,
varades en la mel del seu assassinat,
de l’encanteri que s’han anat dictant
amb les melodies de la criança,
amb les veus d’un romanç salvatge
que et canten a tu, deessa,
temeroses del galop,
enamorades del galop,
calcinades pel déu sol,
graviten.
Així moren les nostres germanes,
atrapades en la línia, en el solc,
arrossegant el llastre de la seva bellesa,
la ballesta de les mil fletxes,
l’orgullosa arma mortífera,
el drac que emmalalteix mentre camina,
i que amaguen rera l’or que es converteix en gàbia,
sempre endavant, no mirant els vorals,
les germanes que excaven les grutes,
no recorden quan elles també les excavaven,
immenses galeries de germanes lliures,
dones amb màscares, llengua de serp
i veu d’ocell que les criden, germanes i germans,
l’eco de la gruta, el cant del cràter, lluna que ens vetlles,
mare, amb la teva òrbita.