diumenge, 14 de febrer del 2016

Avui, a les 19h a Can Masdéu

No serem nosaltres, serem la fosca, el niu, 
el llop exhaust, l’estany de les olors, 
les mans al llac inexistent-present.

Romandrem quiets, sense voler esperar-te, lluna,
deixondits al brou amarat de dolor,
i atrapats al fang, bruts d’anhel
ens mirarem per esborrar-nos el front,
escandint la petja de la sang,
delerosos per a deixar-la caure.

Ens acostarem al moment propici,
insectes a la calor estel·lar,
ara purs, ara trenats, s’obrirà una roca,
l’àliga escupirà la brasa dels seus ulls
el seu heli, batrà la seva ala fèrria
al dedins, abans propi, ara urpa.
I la flama vessada, ara ambrosia,
ens escorxarà el desig, submergits
ara immersos en la mort, serem.

dijous, 28 de gener del 2016

Això que fa que jo sigui tu i tu siguis tu, diria que és un idioma, que té la consistència del gas, i com a tal, que es transita. Imagino el tu i el jo com uns espais on s’hi mesclen altres perfums, com els desitjos (els teus i els que creus teus però no ho són) i els contes que narren els records. Aquests sí que són teus. A no ser que me’ls expliquis. Tota aquesta immatèria comuna de jos i tus, i records i desitjos (i teories) es tornen peces. Les peces que tu ets i que sóc jo, i que ja les ha jugat algú abans, altrament embogiríem. Trobar la narració de la mescla, o el poema, no és més que això, paraules juntes.


PD: paraules, però, que són benzina.


per/amb R.B.