dilluns, 25 d’octubre de 2010

ODISSEA NAVEGANT

Sembra'm al vent, lliga'm a les tempestes,
Himne d'Ulisses a la terra, Agustí Bartra



De port en port, estimes, marinera.
Com les barquetes, pesques a bombeta,
aventura negra i de llum estreta
t'encens les mitges, xarxes de fal·lera.

L'ormeig precari, de palangre i canya.
No és la bellesa, és la llum de quinqué
que brilla nits i guardes d'esquer.
El teu somriure com potes d'aranya.

Cicatrius d'abordatges i arracades
de tots els cossos que t'han fet la guerra.
De tants naufragis coneixes estels

que t'orienten a noves estades;
mentre has anat arrancant les arrels
has conquerit la vertadera terra.

dijous, 14 d’octubre de 2010

CIUDAD JUÁREZ

Algú posa un rèquiem al cassette.

No té so la mort.

Muts, els cadàvers

i els atestats de la policia.

Els criminals,

la família abatuda,

tots en silenci.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

KYKEON

Tras llegar a Eleusis, había un día de ayuno en conmemoración al que guardó
Deméter mientras buscaba a Perséfone. El ayuno se rompía para tomar
una bebida especial de cebada y poleo llamada ciceón (kykeon)

WIKIPEDIA

Plenitud que esclata
a la calor de la carrera,
absorbeixo el tacte,
els dits mil vegades àvids
al llambregar que m'habita,
no podria haver sentit així.

Sentir així.

Flaixos al mar que pensa
rodolant les ones del
màgic magma.
I que el prisma digui amor.

Si no m'hagués atrevit.