dimecres, 1 de maig de 2013

Preludi


Primer esdevé el diluvi, després una corona
reventa la quietud: la llavor que germina,
l’aire que és huracà en els crits de la deessa,
l’eclosió dels ous, surten els individus
creixen les fulles tendres; surt un sol individu
s’obre només un ou. Que el naixement és un
o múltimple no importa. Tot el que succeeix
no importa, l’important és el que es repeteix.
Del passat només val allò que es repeteix.
La certesa inductiva. Sumèria és aquí.