dimarts, 6 de juliol de 2010

ÀRTEMIS

Nocturna com els troncs
que s'apilen al sòtan,
la caçadora quieta.
Els ulls del gat, respirant al ritme
de la presa, sincronia
del gest precís, l'oportunitat
és aquesta.

Com n'és de multiplicat, el present,
encès en aquesta fracció.
Aquí.
Jo sola.
Ara.

1 comentari:

Perístic ha dit...

Oh! Que m'agrada!!!!!