dijous, 12 de gener de 2012

Comença a l'armari, així comença
La nit, al bagul de qui voleu ser,
Princesa. Poseu-vos estels als peus,
Despengeu la brusa dels bons guions
I parleu, parleu sota els pantalons
Que us caminaran quan esteu desfeta.
O potser ballareu? Llavors les mitges,
O el jersei de ser Joan Crawford, faldilles
De l'instant, circulars com les cançons,
Us podeu vestir de totes les dones.
Emproveu-vos quin nom i, oferint-vos
Com les núvies, mireu vers la fosca
Del pati de butaques. És la nit
Silenci disfressat d'expectatives.