Els organitzats sempre guanyen als que
van sols.
Els dupliquen en nombre, els tripliquen
en nombre.
Ballen danses de cent, mil petges a la
sorra.
Dissenyen plans i xarxes, hereten plans i
xarxes.
No importa quan un falla, un altre és
substitut.
Una casa els acull, hi ha secrets als
calaixos,
Els agrada estar junts, se celebren els
actes.
És compartit el risc, la por és
compartida.
Els organitzats sempre guanyen als que
van sols.
I nosaltres som massa individus per
perdre.
El tresor que tenim no necessita casa.
El propi sentit crític, la nostra
independència
no tenen plans ni xarxes, no temen plans
ni xarxes.
Ballem danses de l’un, ballem danses d’un
gram
No ens agraden els actes, moltes persones
juntes.
Importa quan un falla: hi falta el
substitut.
No és compartit el risc, la por no és
compartida.
1 comentari:
M'ha agradat molt aquest cant a l'idividu. Som-hi!
Publica un comentari a l'entrada