dissabte, 9 de març del 2013

Cant IV


Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
Els dupliquen en nombre, els tripliquen en nombre.
Ballen danses de cent, mil petges a la sorra.
Dissenyen plans i xarxes, hereten plans i xarxes.
No importa quan un falla, un altre és substitut.
Una casa els acull, hi ha secrets als calaixos,
Els agrada estar junts, se celebren els actes.
És compartit el risc, la por és compartida.

Els organitzats sempre guanyen als que van sols.
I nosaltres som massa individus per perdre.
El tresor que tenim no necessita casa.
El propi sentit crític, la nostra independència
no tenen plans ni xarxes, no temen plans ni xarxes.
Ballem danses de l’un, ballem danses d’un gram
No ens agraden els actes, moltes persones juntes.
Importa quan un falla: hi falta el substitut.
No és compartit el risc, la por no és compartida.

1 comentari:

Elvira ha dit...

M'ha agradat molt aquest cant a l'idividu. Som-hi!