dilluns, 8 de novembre del 2010

Cala

 A veces detenida en el petril de hierro, inclinada sobre el   agua. Y era tan natural cruzar la calle, subir los peldaños del puente, entrar en su delgada cintura y acercarme a la Maga que sonríe con sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual de nuestras vidas.

Julio Cortázar










Cadaqués té
molts racons per estar sola.
Aquest estat que magnifica.

Ens trobem intermitents.
I si m'amago pels tombants
com la Maga però
al revés, també et busco
a la màgia de perdre't.
Com vols que et pensi amb tanta gent?
L'atzar no
endevina els desitjos.

2 comentaris:

lauralopez.g ha dit...

Ens trobem intermitents.
Com vols que et pensi amb tanta gent?

Fantàstics, aquests versos, Anna.

Anna Pantinat ha dit...

Gràcies, Laura!!!
L'Andreu diu que algun poema li recorda la teva escriptura, què deu passar?
;-p